La pintura italiana del renaixement

La pintura italiana del renaixement

Que és el Renaixement?

——El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació historicoartístic.

La tela

La pintura sobre tela és la més comuna per pintar a l'oli. Antigament, la pintura a l'oli es realitzava sobre una planxa de fusta, i no sempre es posava roba. A finals del segle XV, a Venècia, es va introduir l'ús de la tela muntada damunt d'un bastiment. Altres suports que s'han fet servir al llarg del temps són els murs, les taules o les veladures. Les teles eren de lli i de cànem, ja que el cotó és excessivament porós i sensible a la humitat, i la seda tendeix a trencar-se ia polvorizarse amb les accions dels olis. L'elecció del tipus de textura de la tela va molt lligat al resultat que es vol obtenir: la trama pot ser freda i compacta, o gruixuda i més marcada. O també, com a Venècia, d'espigues, per accentuar així el seu aspecte granular. La tela, degudament preparada perquè se li s'adaptin bé les capes de pintura, es disposen en un bastidor de fusta compost per elements mòbils encaixats en forma d'angle recte, amb un fins llistons de fusta que permeten corregir les eventuals arrugues de la tela.

La  perspectiva  geomètrica

—La perspectiva és l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una sensació de profunditat. És, també, la il·lusió visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com els apreciem a simple vista.                                                    

 L’oli

—La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts dissolts en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la tela s'han de preparar previament. És el procediment més usat des del segle XV fins l'actualitat.

—El suport de lli o cànem en un bastidor de fusta va començar a ser usat a Venècia a les darreries del segle XV. L'ús del suport de tela va assolir el seu màxim apogeu a l'època de l'impressionisme  (al segle XIX), als quals els resultava pràctic un suport lleuger i fàcil de transportar per a pintar paisatges exteriors a l'aire lliure i poder captar la llum del moment en viu.

L’area

La idea que l'àrea és la mesura que proporciona la mida de la regió dins d'una figura geomètrica prové de l'antiguitat. A l'Antic Egipte, després de la crescuda anual del riu Nil inundant els camps, sorgeix la necessitat de calcular l'àrea de cada parcel·la agrícola per restablir els seus límits; per a solucionar això, els egipcis van inventar la geometria, segons herodot.

El mètode de calcular l'àrea d'un polígon com a suma d'àrees triangulars és un mètode que va ser proposat per primera vegada pel savi grec Antif,ò cap a l'any 430 aC. Trobar l'àrea d'una figura corba comporta més dificultat; el mètode d'exhaustió consisteix en inscriure i circumscriure polígons a la figura geomètrica, augmentar el nombre de costats d'aquests polígons i trobar l'àrea buscada. Amb aquest mètode, Eudoxe de Cnidos va aconseguir trobar la fórmula per a calcular l'àrea d'un cercle. Aquest sistema va ser utilitzat més tard per Arquimedes per a resoldre altres problemes similars

La pintura del Quattrocento

—El Quattrocento (paraula italiana que en significa quatre-cents) és un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el segle XV, i és la primera fase del moviment conegut com Renaixement.

—Així s'anomena també Primer Renaixement, o Renaixement primerenc o Baix Renaixement, i s'ubica a Itàlia -encara que es parla també d'un Renaixement Nòrdic, però el Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i conceptuals molt diferents del "Quattrocento".

Exemples

—Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre de 1401 - Roma, tardor de 1428) va ser un pintor italià del Quattrocento. Tot i la brevetat de la seva vida, la seva obra va tenir una importància decisiva en la història de la pintura: generalment es considera que va ser el primer a aplicar a la pintura les lleis de la perspectiva científica, desenvolupades per Brunelleschi

Donato di Niccolò

—Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement. Ensems amb Leon Battista Alberti, Filippo Brunelleschi i Masaccio, són considerats els principals creadors de l'estil renaixentista. Donatello va destacar per la seva força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels relleus, camp en el qual va aconseguir representar l'obra amb una gran profunditat dintre d'un pla molt simple, tècnica que s'anomenà stiacciato, és a dir, relleu pla o aplatat.

La pintura del Cinquecento

La pintura del Cinquecento suposa el cim del Renaixement italià. Es va desenvolupar,com el nom indica, en la Itàlia del segle XVI, però no abasta tota la pintura d'aquest segle, sinó només la del primer terç, ja que el classicisme i l'equilibri propis d'aquest Alt Renaixement desapareixen a partir de la dècada dels vint. Per al període 1520-1600 es prefereix usar el terme de Pintura manierista. Representen la cimera del renaixementtres mestres de l'escola florentina que, tanmateix, destacaran pels seus treballs en altres ciutats, especialment Roma: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti i RafaelSanzio.

Artistes  del  Cinquecento

Leonardo da Vinci —

·Nom  complet:

Leonardo di ser Piero da Vinci

Naixement 15 de abril de 1452,Anchiano, Toscana, República de Florencia.

Qui era  Leonardo da Vinci

Fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França.

Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps.

Michelangelo  Buonarroti

Nom de naixement: Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni .

Caprese, 6 de març de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564 .

Michelangelo  Buonarroti

El 1492, després de la mort de Llorenç el Magnífic, Miquel Àngel va marxar de Florència i va romandre durant un temps a Bolonya, on va esculpir diverses obres que palesen la influència de Jacopo della Quercia. Però l'any 1496 és quan decideix partir cap a Roma, ciutat que l'havia de veure triomfar; allà va iniciar una dècada d'una activitat artística molt intensa, després de la qual, amb trenta anys, se'l va acreditar com un artista capdavanter. Als vint-i-tres anys va esculpir la Pietà del Vaticà, després del Bacus del Bargello (1496), i posteriorment va fer el Tondo Pitti. De la mateixa època són el cartó de La batalla de Cascina, actualment perdut, pintat per la Senyoria de Florència, i el David, obra cabdal de l'escultura, d'una gran complexitat per l'escassa amplària de la peça de marbre, que va ser col·locat davant del palau de l'Ajuntament de Florència i es va convertir en l'expressió dels suprems ideals cívics del Renaixement.

L’escola de Venècia

La pintura veneciana (o escola veneciana de pintura) és el conjunt dels corrents pictòrics que es van desenvolupar a l'àrea de la República de Venècia i que després es van difondre per tot Europa. El món acadèmic data el naixement oficial de la pintura veneciana el s. XIV. Fou en aquell període quan s'ha de situar el trencament artístic amb la tradició bizantina.

L'escola veneciana va ser un conjunt de moviments artístics, essencialment pictòrics però també musicals. En el món de la pintura, els principals representants són Vittore Carpaccio, els germans Vivarini i Bellini, i també Ticià, Tintoretto, Giorgione, Jacopo Bassano, Paolo Veronese, Gianbattista Tiepolo i Canaletto.

Fonts

Viquipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada