Eivissa

EIVISSA

  -Murades de dalt vila, Eivissa

  ·Fortificacions i baluards
·Se varen construir a la meitat de segle XVI
·Millor exemple de muralles renaixentistes d’Europa
·1.8Km de llarg
·130m de penya segat
· 10 hectàrees= 100.000m
·Va dissenyar-ho Calvial 1553
                                                     l--->  Arquitectes italians
·Fratín va ampliar les murades
·Construcció acabada entre el 1584-1585
·Murades inclinades verticalment per desviar les bales, murades baixes i groixudes per   fer més dificil l’impacte contra les murades
·Rebelís als costats per poder atacar millor als atacants i defensar-se més
· Baluard per defensar als veinats
Varem veure unes estatues que no tenien cap, peruqe les intercanviaven per els caps de la gent que moria.

Les murades d'Eivissa, construïdes a la segona meïtat del segle XVI, són un exemple molt ben conservat de la tipologia de murades renaixentistes en la perifèria d'Europa, juntament amb les murades de La Valette a Malta i les de l'illa Terceira a les Açores. El recinte té un perímetre de 1.800 metres, amb un tram de 130 metres de costa escarpada que no requereix murs, i tanca una superfície interior de 10 hectàrees.

L'evolució de les obres de les murades i el seu significat.

Desde l’Antiquitat i fins a l’Edat Contemporània, les murades foren les fortificacions fonamentals per protegir les ciutats als indrets més perillosos, gairebé sempre en les fronteres i en la costa. En el cas d'Eivissa, al segle XVI, es juntaven ambdós trets: l'illa era fronterera amb l'Islam que dominava la banda Sud del Mediterrani, i a més l'illa estava situada en la línea de comunicació que unia les illes Balears amb la costa llevantina de la Península i el Nord d'Àfrica amb la costa catalana i francesa. Els enemics més probables llavors eren França i sobre tot els pirates berberiscs de l’Imperi Otomà.

Els primers monarques de la dinastía Habsburg, Carles I (1516-1556) i, sobre tot, Felip II(1556-1598), promogueren uns ambiciosos programes de modernització de les defenses costaneres de la Mediterrània, d’acord amb les últimes innovacions italianes del Renaixement, per Benedetto de Rávena, al servei de Ferran el Catòlic i Carles I, i l’enginyer Giovanni Battistta Calvi, que treballà per Carles I i Felip II.

ES VEDRÀ 

Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.

És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que és pot obtenir de l'Illot és a la Punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.

Fonts


Muralles http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.eivissaweb.com/eivissa/fotos/dalt-vila/1a.jpg&imgrefurl=http://www.eivissaweb.com/reportajes/castillos-y-torres/dalt-vila/&h=213&w=298&sz=35&tbnid=o7Humf3oBcq0CM:&tbnh=90&tbnw=126&zoom=1&usg=__kkTTfsoDSyZXoRZI5JRFv8_FEio=&docid=dYaYCF6Wed_LxM&hl=ca&sa=X&ei=z27MT67UD-iw0QXk8YTRAQ&ved=0CHsQ9QEwAQ&dur=816

Es vedrà
http://ca.wikipedia.org/wiki/Es_Vedr%C3%A0