La pintura italiana del renaixement
.jpg)
Que és el Renaixement?
——El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió
cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els
ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El
terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides
de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte
no rep una àmplia interpretació historicoartístic.
La tela
La pintura sobre tela és la més comuna per pintar a l'oli. Antigament, la pintura a l'oli es realitzava sobre una planxa de fusta, i no sempre es posava roba. A finals del segle XV, a Venècia, es va introduir l'ús de la tela muntada damunt d'un bastiment. Altres suports que s'han fet servir al llarg del temps són els murs, les taules o les veladures. Les teles eren de lli i de cànem, ja que el cotó és excessivament porós i sensible a la humitat, i la seda tendeix a trencar-se ia polvorizarse amb les accions dels olis. L'elecció del tipus de textura de la tela va molt lligat al resultat que es vol obtenir: la trama pot ser freda i compacta, o gruixuda i més marcada. O també, com a Venècia, d'espigues, per accentuar així el seu aspecte granular. La tela, degudament preparada perquè se li s'adaptin bé les capes de pintura, es disposen en un bastidor de fusta compost per elements mòbils encaixats en forma d'angle recte, amb un fins llistons de fusta que permeten corregir les eventuals arrugues de la tela.
La perspectiva
geomètrica
—La perspectiva és
l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional
per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una
sensació de profunditat. És, també, la il·lusió visual que, percebuda per
l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a
distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la
profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com
els apreciem a simple vista.
L’oli
—La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli
o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts
dissolts en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la
tela s'han de preparar previament. És el procediment més
usat des del segle XV fins l'actualitat.
—El suport de lli o cànem en un bastidor de fusta va
començar a ser usat a Venècia a les darreries del segle XV. L'ús del suport de
tela va assolir el seu màxim apogeu a l'època de l'impressionisme (al segle XIX), als
quals els resultava pràctic un suport lleuger i fàcil de transportar per a
pintar paisatges exteriors a l'aire lliure i poder captar la llum del moment en
viu.
L’area
La idea que l'àrea és la mesura que proporciona la mida de
la regió dins d'una figura geomètrica prové de l'antiguitat. A l'Antic Egipte,
després de la crescuda anual del riu Nil inundant els camps, sorgeix la
necessitat de calcular l'àrea de cada parcel·la agrícola per restablir els seus
límits; per a solucionar això, els egipcis van inventar la geometria, segons
herodot.
El mètode de calcular l'àrea d'un polígon com a suma
d'àrees triangulars és un mètode que va ser proposat per primera vegada pel
savi grec Antif,ò cap a l'any 430 aC.
Trobar l'àrea d'una figura corba comporta més dificultat; el mètode d'exhaustió
consisteix en inscriure i circumscriure polígons a la figura geomètrica,
augmentar el nombre de costats d'aquests polígons i trobar l'àrea buscada. Amb
aquest mètode, Eudoxe de Cnidos va aconseguir trobar la
fórmula per a calcular l'àrea d'un cercle. Aquest sistema va ser utilitzat més
tard per Arquimedes per a resoldre altres problemes similars
La pintura del Quattrocento
—El Quattrocento (paraula italiana que en significa quatre-cents) és un dels períodes
més importants del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el segle
XV, i és la primera fase
del moviment conegut com Renaixement.
—Així s'anomena també Primer Renaixement, o Renaixement
primerenc o Baix
Renaixement, i
s'ubica a Itàlia -encara que es parla també d'un Renaixement Nòrdic, però el
Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i
conceptuals molt diferents del "Quattrocento".
Exemples
—Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai anomenat Masaccio (San Giovanni in
Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre de 1401 - Roma,
tardor de 1428) va ser un pintor italià del Quattrocento. Tot i la brevetat de
la seva vida, la seva obra va tenir una importància decisiva en la història de
la pintura: generalment es considera que va ser el primer a aplicar a la
pintura les lleis de la perspectiva científica, desenvolupades per Brunelleschi
Donato di Niccolò
—Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466)
va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement. Ensems
amb Leon Battista Alberti, Filippo
Brunelleschi i Masaccio, són considerats els principals creadors de l'estil
renaixentista. Donatello va destacar per la seva
força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels
relleus, camp en el qual va aconseguir representar l'obra amb una gran
profunditat dintre d'un pla molt simple, tècnica que s'anomenà stiacciato, és a dir, relleu pla o
aplatat.
La pintura del
Cinquecento
La pintura del Cinquecento suposa el cim del Renaixement italià. Es va desenvolupar,com el nom indica, en la Itàlia del segle XVI, però no abasta tota la pintura d'aquest segle, sinó només la del primer terç, ja que el classicisme i l'equilibri propis d'aquest Alt Renaixement desapareixen a partir de la dècada dels vint. Per al període 1520-1600 es prefereix usar el terme de Pintura manierista. Representen la cimera del renaixementtres mestres de l'escola florentina que, tanmateix, destacaran pels seus treballs en altres ciutats, especialment Roma: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti i RafaelSanzio.
Artistes del Cinquecento
Leonardo da Vinci
—
·Nom complet:
Leonardo di ser Piero da Vinci
Naixement 15 de abril de 1452,Anchiano, Toscana, República de
Florencia.
Qui era Leonardo da Vinci
Fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a
la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor,
arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers
treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a
Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys
de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt
avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el
submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a
ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements
del seu temps.
Michelangelo
Buonarroti
Nom de naixement: Michelangelo di Lodovico Buonarroti
Simoni
.
Caprese, 6 de març de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564
.
Michelangelo
Buonarroti
El 1492, després de la mort de Llorenç el Magnífic, Miquel
Àngel va marxar de Florència i va romandre durant un temps a Bolonya, on va
esculpir diverses obres que palesen la influència de Jacopo della Quercia. Però
l'any 1496 és quan decideix partir cap a Roma, ciutat que l'havia de veure
triomfar; allà va iniciar una dècada d'una activitat artística molt intensa,
després de la qual, amb trenta anys, se'l va acreditar com un artista
capdavanter. Als vint-i-tres anys va esculpir la Pietà del Vaticà, després del Bacus del Bargello (1496), i posteriorment
va fer el Tondo Pitti. De la mateixa època són el cartó de La
batalla de Cascina,
actualment perdut, pintat per la Senyoria de Florència, i el David, obra cabdal de
l'escultura, d'una gran complexitat per l'escassa amplària de la peça de
marbre, que va ser col·locat davant del palau de l'Ajuntament de Florència i es
va convertir en l'expressió dels suprems ideals cívics del Renaixement.
L’escola de
Venècia
La pintura veneciana (o escola veneciana de pintura) és el conjunt dels corrents pictòrics que es van desenvolupar a l'àrea de la República de
Venècia i que després es van difondre per tot Europa. El món acadèmic data el naixement oficial de la pintura
veneciana el s. XIV. Fou en aquell període quan s'ha de situar el trencament artístic amb la tradició bizantina.
L'escola veneciana va ser un conjunt de moviments artístics, essencialment pictòrics però també musicals. En el món de la pintura, els principals representants són Vittore Carpaccio, els germans Vivarini i Bellini, i també Ticià, Tintoretto, Giorgione, Jacopo Bassano, Paolo Veronese, Gianbattista Tiepolo i Canaletto.
Fonts
Viquipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
.jpg)
