miércoles, 13 de junio de 2012

La pintura italiana del renaixement


La pintura italiana del renaixement


Que és el Renaixement?

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació historicoartístic.

La tela

La pintura sobre tela és la més comuna per pintar a l'oli. Antigament, la pintura a l'oli es realitzava sobre una planxa de fusta, i no sempre es posava roba. A finals del segle XV, a Venècia, es va introduir l'ús de la tela muntada damunt d'un bastiment. Altres suports que s'han fet servir al llarg del temps són els murs, les taules o les veladures. Les teles eren de lli i de cànem, ja que el cotó és excessivament porós i sensible a la humitat, i la seda tendeix a trencar-se ia polvorizarse amb les accions dels olis. L'elecció del tipus de textura de la tela va molt lligat al resultat que es vol obtenir: la trama pot ser freda i compacta, o gruixuda i més marcada. O també, com a Venècia, d'espigues, per accentuar així el seu aspecte granular. La tela, degudament preparada perquè se li s'adaptin bé les capes de pintura, es disposen en un bastidor de fusta compost per elements mòbils encaixats en forma d'angle recte, amb un fins llistons de fusta que permeten corregir les eventuals arrugues de la tela.



La  perspectiva  geomètrica

—La perspectiva és l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una sensació de profunditat. És, també, la il·lusió visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com els apreciem a simple vista.                                                    

 L’oli

—La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts dissolts en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la tela s'han de preparar previament. És el procediment més usat des del segle XV fins l'actualitat.
—El suport de lli o cànem en un bastidor de fusta va començar a ser usat a Venècia a les darreries del segle XV. L'ús del suport de tela va assolir el seu màxim apogeu a l'època de l'impressionisme  (al segle XIX), als quals els resultava pràctic un suport lleuger i fàcil de transportar per a pintar paisatges exteriors a l'aire lliure i poder captar la llum del moment en viu.

L’area


La idea que l'àrea és la mesura que proporciona la mida de la regió dins d'una figura geomètrica prové de l'antiguitat. A l'Antic Egipte, després de la crescuda anual del riu Nil inundant els camps, sorgeix la necessitat de calcular l'àrea de cada parcel·la agrícola per restablir els seus límits; per a solucionar això, els egipcis van inventar la geometria, segons herodot.

El mètode de calcular l'àrea d'un polígon com a suma d'àrees triangulars és un mètode que va ser proposat per primera vegada pel savi grec Antif,ò cap a l'any 430 aC. Trobar l'àrea d'una figura corba comporta més dificultat; el mètode d'exhaustió consisteix en inscriure i circumscriure polígons a la figura geomètrica, augmentar el nombre de costats d'aquests polígons i trobar l'àrea buscada. Amb aquest mètode, Eudoxe de Cnidos va aconseguir trobar la fórmula per a calcular l'àrea d'un cercle. Aquest sistema va ser utilitzat més tard per Arquimedes per a resoldre altres problemes similars


La pintura del Quattrocento

—El Quattrocento (paraula italiana que en significa quatre-cents) és un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el segle XV, i és la primera fase del moviment conegut com Renaixement.

—Així s'anomena també Primer Renaixement, o Renaixement primerenc o Baix Renaixement, i s'ubica a Itàlia -encara que es parla també d'un Renaixement Nòrdic, però el Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i conceptuals molt diferents del "Quattrocento".


Exemples

Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre de 1401 - Roma, tardor de 1428) va ser un pintor italià del Quattrocento. Tot i la brevetat de la seva vida, la seva obra va tenir una importància decisiva en la història de la pintura: generalment es considera que va ser el primer a aplicar a la pintura les lleis de la perspectiva científica, desenvolupades per Brunelleschi


Donato di Niccolò

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement. Ensems amb Leon Battista Alberti, Filippo Brunelleschi i Masaccio, són considerats els principals creadors de l'estil renaixentista. Donatello va destacar per la seva força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels relleus, camp en el qual va aconseguir representar l'obra amb una gran profunditat dintre d'un pla molt simple, tècnica que s'anomenà stiacciato, és a dir, relleu pla o aplatat.

La pintura del Cinquecento

La pintura del Cinquecento suposa el cim del Renaixement italià. Es va desenvolupar,com el nom indica, en la Itàlia del segle XVI, però no abasta tota la pintura d'aquest segle, sinó només la del primer terç, ja que el classicisme i l'equilibri propis d'aquest Alt Renaixement desapareixen a partir de la dècada dels vint. Per al període 1520-1600 es prefereix usar el terme de Pintura manierista. Representen la cimera del renaixementtres mestres de l'escola florentina que, tanmateix, destacaran pels seus treballs en altres ciutats, especialment Roma: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti i RafaelSanzio.
Artistes  del  Cinquecento

Leonardo da Vinci
·Nom  complet:
Leonardo di ser Piero da Vinci
Naixement 15 de abril de 1452,Anchiano, Toscana, República de Florencia.


Qui era  Leonardo da Vinci

Fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps.



Michelangelo  Buonarroti

Nom de naixement: Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni .
Caprese, 6 de març de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564 .


Michelangelo  Buonarroti

El 1492, després de la mort de Llorenç el Magnífic, Miquel Àngel va marxar de Florència i va romandre durant un temps a Bolonya, on va esculpir diverses obres que palesen la influència de Jacopo della Quercia. Però l'any 1496 és quan decideix partir cap a Roma, ciutat que l'havia de veure triomfar; allà va iniciar una dècada d'una activitat artística molt intensa, després de la qual, amb trenta anys, se'l va acreditar com un artista capdavanter. Als vint-i-tres anys va esculpir la Pietà del Vaticà, després del Bacus del Bargello (1496), i posteriorment va fer el Tondo Pitti. De la mateixa època són el cartó de La batalla de Cascina, actualment perdut, pintat per la Senyoria de Florència, i el David, obra cabdal de l'escultura, d'una gran complexitat per l'escassa amplària de la peça de marbre, que va ser col·locat davant del palau de l'Ajuntament de Florència i es va convertir en l'expressió dels suprems ideals cívics del Renaixement.


L’escola de Venècia

La pintura veneciana (o escola veneciana de pintura) és el conjunt dels corrents pictòrics que es van desenvolupar a l'àrea de la República de Venècia i que després es van difondre per tot Europa. El món acadèmic data el naixement oficial de la pintura veneciana el s. XIV. Fou en aquell període quan s'ha de situar el trencament artístic amb la tradició bizantina.

L'escola veneciana va ser un conjunt de moviments artístics, essencialment pictòrics però també musicals. En el món de la pintura, els principals representants són Vittore Carpaccio, els germans Vivarini i Bellini, i també Ticià, Tintoretto, Giorgione, Jacopo Bassano, Paolo Veronese, Gianbattista Tiepolo i Canaletto.


Fonts

Viquipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada


TEMA 16 LES SOCIETATS HUMANES

TEMA 16 LES SOCIETATS HUMANES
  266
->Fixa't en el mapa. Quines són les grans àrees culturals que hi ha? 
Àrea d'Amèrica del Nord, Ârea d'Amèria del Sud, Àrea d'Eropa, Àrea del món Àrab, Ârea de l'Àfrica negra, Àrea Artica, Àrea Russa, Àrea Índia, Àrea Sinojaponesa, Àrea del Sud-Est asitàtic i Área Australiana.

->Fixa't en les fotografíes i explica què entens com a diversitat. 
Que cada raça és diferent.

->Hi ha diversitat cultural a la teva ciutat? En quins aspectes ho has notat? 
Si.Perque hi ha àrabs i negres i moros.

->Quines causes provoquen que cada any milers de persones hagin d'emigrar?
Quines conseqüencies té aquest fet?
a.Per cercar treball, refugiar-se de guerres, o millorar els drets humans.
b.Aquest fet provoca que la població disminueixi


269
 1.Organització de la societat humana
1.Explica quines són les variables principals que intervenen en l'organiotzació social d'un país.
 L'economía, la cultura, la tecnología i els valors.

2.Per què creus que de vegades es produeixen conflictes culturals? Quan és que hi ha una bona convivència entre comunitats culturals diferents? 
a.Perque no tothom creu en el mateix.
b.Quan ningú es fica amb la cultura de l'altre.

3.És positiva la diversitat? Per què? Expressa l'opinió de manera individual u després comentau-es en classe.  
Si. Perque es pot aprendre de les altres cultures.


271
 2.Evolució de la societat humana
1.Quines activitats predominen a les societats tradicionals?
 Acrivitats agrìcoles i ramaderes, formes de vida rurual, forma de poder personalista i autoritària, comunicació entre pobles i perosnes molt limitada.

2.A les societats modernes, que tipus d'espai hi predomina, rural o urbá? L'urbà.

3.Quines característiques principals diferèncien les societats tradicionals de les modernes?
 En les tradicionals es fa feina al camp proncipalment, i en les modernes es fa feina a les ciutats.

4.Creus que el sector econòmic dels serveis ocupa molta gent actualmen?
 Si.


5.Per què el coneixement i la informació són tan importants en les societats postmodernes? 
 Perque són les primeres matèries de l'economía.

6.Què és la globalització?
 És un procés econòmic, tecnològic, social i cultural a gran escala, que consisteix en la comunicació i independència en els diferents països del món.
  273
ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT URBÀ ALS PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA.
1.Segons l'index de desenvolupament humá, quiens països estàn més bezn desenvolupats? 
Espanya, França, Irlanda, Regne Unit, Suècia, Finlàndia, AlQemanya, Bèñgica, Dinamarca.
2.Quins són els que tenen una classificació inferior? Quin lloc hi ocupa Espanya? 
 Malta, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Rep.Txeca, Hongria, Polònia.
LA DIVERSITAT DE LES LLENGÜES A EUROPA.
1. Digues el nom de les grans brànques lingüístiques que hi ha a Europa. Eslaves, Germàniques, Romàniques, Grega, Celtes, Bàltiques i Albanesa.
2. Quines són les braques lingüístiques dominants?  
Eslaves, Germàniques i Romaniques.
4. A quins Estas europeus s'hi parla més d'una llengua? Quines? 

5. De quina branca lingüística aón el català i el castellà?  
De la romànica.


SINTETITZA:

1.Comenta de quina manera el fet de pertànyer a la Unió Europea ha afavorit les ciutadanes i ciutadans europeus. Quisn són auqests avantatges?
 Igualtat entre homes i dones, salut i seguretat, dret de circular, treballar i residir, millor nivell de vida, potència econòmica i organització social i política.

2.Fixa`t en l'estadística de l'Esperança de vida a la Unió Europea. Quins països tenen una esperança de vida més alta? Quins tenen una esperança de vida més baixa? 
Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg i Xipre. Lituània, Bulgària, Estónia, Hongría, Letònia, Romania.
 275
 4.Les societats espanyola i balear

1.Com era la societat espanyola a la darreria de la dècada del 1950? 
L'economía i l'organització social d'Espanya encara estaben basades en les activitats agrícoles i ramaderes, de manera que podia considerar-se una societat tradicional.

2.Com és la societat espanyola actualment? Quines són les diferències principals en la relaió amb dècades passades?
 Ara la dona por treballar, familia extensa tradicional, families nuclears i families monoparentals, un alt benestar social; creixement econòmic, qualitat de vida i el nivell assistencial. Abans vivien de l'agricultura i la ramaderia i qui feia net a la casa eren les dones.

3.De què en deim nivell de benestar social? 
El creixement econòmic; inversiosn industrials i de serveis, es contrueixen grans infraestructures...
La qualitat de vida; extensa legislació de protecció del medi ambient, disponibilitat alta d'aliments...
El nivell assistencial; accès a la sanitat lliure i gratuït per a qualsevol persona, ensenyament obligatori entre el 3 i 16 anys, taxa d' analfabetisme és de les més baixes del món.

4.Quins factors es tenen en compte per mesusrar el nivell de benestar social d'un país?  
 L'índex de benestar social, el turisme, els nuclis urbans, la diversificació social i el multiculturalisme. 
277
5.Immigració i diversitat cultural
1.Quins són els llocs del món on un volum important de població s'ha vist obligat a emigrar? A quin grup de països pertanyen?
 Dels països menys desenvolupats. Països pobres.

2.Quins canvis comporta l'arribada de població immigrant a un país?  
Són joves i tenen més fills, qualcus professen la religió musulmana i aixó fa que hi hagi d'haver hermites, n'obrin comerços i restaurants esecialitzats.

3.Per què en deim que el procés d'integració es desenvolupa a dos nivells? Perque el immigrants tenen dret a que els respectin, i a que ells cumpleixin les lleis.

4.Que és una cultura? Enumera uns quants elements constitutius de les cultures.
 És un conjunt de costums, de coneixements i de formes de vida que un grup de persones considera que li és propi i que l'idetifica amb uns altres grups. Compartim amb unesnaltres persones un idioma, unes tradicions, una història, unes formes de treball i d'activitat econòmica, uns valors, unes pràctiques esportives i d'oci, etc. Cadascun d'aquests elements crea una cominutat cultural d'interessos.

miércoles, 6 de junio de 2012

Eivissa

EIVISSA






  -Murades de dalt vila, Eivissa
  ·Fortificacions i baluards
·Se varen construir a la meitat de segle XVI
·Millor exemple de muralles renaixentistes d’Europa
·1.8Km de llarg
·130m de penya segat
· 10 hectàrees= 100.000m
·Va dissenyar-ho Calvial 1553
                                                     l--->  Arquitectes italians
·Fratín va ampliar les murades
·Construcció acabada entre el 1584-1585
·Murades inclinades verticalment per desviar les bales, murades baixes i groixudes per   fer més dificil l’impacte contra les murades
·Rebelís als costats per poder atacar millor als atacants i defensar-se més
· Baluard per defensar als veinats
Varem veure unes estatues que no tenien cap, peruqe les intercanviaven per els caps de la gent que moria.

Les murades d'Eivissa, construïdes a la segona meïtat del segle XVI, són un exemple molt ben conservat de la tipologia de murades renaixentistes en la perifèria d'Europa, juntament amb les murades de La Valette a Malta i les de l'illa Terceira a les Açores. El recinte té un perímetre de 1.800 metres, amb un tram de 130 metres de costa escarpada que no requereix murs, i tanca una superfície interior de 10 hectàrees.


L'evolució de les obres de les murades i el seu significat.
Desde l’Antiquitat i fins a l’Edat Contemporània, les murades foren les fortificacions fonamentals per protegir les ciutats als indrets més perillosos, gairebé sempre en les fronteres i en la costa. En el cas d'Eivissa, al segle XVI, es juntaven ambdós trets: l'illa era fronterera amb l'Islam que dominava la banda Sud del Mediterrani, i a més l'illa estava situada en la línea de comunicació que unia les illes Balears amb la costa llevantina de la Península i el Nord d'Àfrica amb la costa catalana i francesa. Els enemics més probables llavors eren França i sobre tot els pirates berberiscs de l’Imperi Otomà.

Els primers monarques de la dinastía Habsburg, Carles I (1516-1556) i, sobre tot, Felip II(1556-1598), promogueren uns ambiciosos programes de modernització de les defenses costaneres de la Mediterrània, d’acord amb les últimes innovacions italianes del Renaixement, per Benedetto de Rávena, al servei de Ferran el Catòlic i Carles I, i l’enginyer Giovanni Battistta Calvi, que treballà per Carles I i Felip II.




ES VEDRÀ 


Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.
És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que és pot obtenir de l'Illot és a la Punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.

Fonts


Muralles http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.eivissaweb.com/eivissa/fotos/dalt-vila/1a.jpg&imgrefurl=http://www.eivissaweb.com/reportajes/castillos-y-torres/dalt-vila/&h=213&w=298&sz=35&tbnid=o7Humf3oBcq0CM:&tbnh=90&tbnw=126&zoom=1&usg=__kkTTfsoDSyZXoRZI5JRFv8_FEio=&docid=dYaYCF6Wed_LxM&hl=ca&sa=X&ei=z27MT67UD-iw0QXk8YTRAQ&ved=0CHsQ9QEwAQ&dur=816

Es vedrà
http://ca.wikipedia.org/wiki/Es_Vedr%C3%A0

miércoles, 30 de mayo de 2012

Tema 15 La ciutat i el món urbà


248
Tema 15 La ciutat i el món urbà

Fixa’t en el mapa i fes aquestes activitats:
-->Identifica les zones més il·luminades d’Europa i, amb l’ajuda d’un atles, digues el nom de qualque ciutat.
Londres, París, Berlín

-->Considera el cas de l’Amèrica del Nord i de l’Amèrica del Sud i comenta on hi ha una concentració urbana més gran.
En Amèrica del Nord->Nueva York
En Amèrica del Sud->Sao Pablo

-->Compara la densitat de zones il·luminades a Europa i a Àfrica.Quina conclusió en treus?
Hi ha moltisma gent a Europa amb electricitat , doblers i a Àfrica no hi ha molta gent amb electricitat.
La economia no es igual a tots els llocs del món.Als plans reticulars hi ha carrers rectes y hi ha una diagonal


251
1.Una aproximació a la ciutat.

1.Quins factors intervenen a l'hora de definir el concepte de ciutat?
El nombre d'habitants, l'activitat econòmica, la forma o morfologia urbana, i l'estil de vida.

2.Quins són les funcions principals que desenvolupa una ciutat?Quines funcions pots trobar en una de les ciutats més grans de l'Estat espanyol?
a.Funció politicomilitar, funció comercial i financera, funció industrial, funció cultural i turística, funció residencial i convivencial.
b.Funció politicomilitar, funció comercial i financera, funció industrial, funció cultural i turística, funció residencial i convivencial.(Madrid , Barcelona).


252
2.La morfologia urbana
253
1.Defineix què és la morfologia urbana.
La morfologia urbana estudia la ciutat tenint en compte la distribució dels carrers i dels edificis, és a dir, la trama urbana.

2.Quins són les característiques principals dels plans irregular, radiocèntric i ortogonal?

Els plans irregulars no hi ha carrers rectes i són tots irregulars i molt separats

Els plans radiocèntric tenen forma de cercle.

En els plans reticulars hi ha carrers rectes y hi ha una diagonal

3.Quins avantatges i quins inconvinents pot tenir cada tipus de pla en relació amb els transports i la mobilitat?I en relació amb la distribució dels habitatges.
En els plans irregulars els transports i la mobilitat ho tenen dificil per girar i tenen carrers estrets.
En els plans radiocèntrics tenen que girar molt.
En els plans reticulars ho tenen molt facil perque tot es recte y hi ha una diagonal que creu tota la ciutat per anar més ràpid.

4.Quins problemes tenen habitualment els barris antics de moltes ciutats?I els barris perifèrics?Com penses que es poden resoldre aquests problemes?
a.Que els carrers són molts estrets i en mal estat.
b.
c.És poden resoldre els problemes amb més transport públic i aixi no hi ha molta gent enmig.

5.És possible distingir diverses morfologies urbanes en el pla d'una mateixa ciutat?
Si, si es un barri antic, l'eixample i els barris perifèrics.



254
3.El creixement urbà al llarg del temps

·Explica en què consisteix el procés d'urbanització.
En pots posar uns quants exemples?
Consisteix en estudiar el nombre d'habitants com a l'extensió construïda, i també, sobretot, a la importància decisiva que té en el conjunt del territori, en les activitats econòmiques i en els estils de vida

255


1.On varen sorgir les primeres ciutats?
Varen sorgir en petits nuclis aïllats i es relacionaven entre ells mitjançant una xarxa de transports.

2.Quines eren les característiques de les ciutats medievals?Quina funció urbana tenien?
Eren petites, estaven envoltades de muralles, l'economia es basava en l'agricultura i ramaderia, prosperaven de manera molt limitada, creixien apinyades, carrers estrets.

3.Per què la Revolució Industrial va ser decisiva per al creixement de les ciutats?
Per que hi havien fàbriques, on instal·la la màquinaria necessària perquè els obrers es dediquin a la producció.

4.Quins són els aspectes que caracteritzen les ciutats postindustrials?
L'expansió de moltes activitats industrials des de l'interior de la ciutat cap a emplaçaments perifèrics, com els polígons industrials.


256
4.Un món de grans ciutats

2.A quin continent hi ha més aglomeracions urbanes?
Europa

4.Quins aspectes caracteritzen les grans ciutats del món actual?
Són aglomeracions urbanes enormes , mantenen moltes desigualtats internes, tenen un nivell alt de desenvolupament, són competitives entre elles.

5.Quins són els nivells de classificació mundial de la jerarquia urbana de ciutats?
Aglomeracions urbanes enormes , mantenen moltes desigualtats internes, tenen un nivell alt de desenvolupament, són competitives entre elles.

6.Quines ciutats, segons la teva opinió, concentren un poder més gran al món?
Nova York, París , Tòquio, Londres, Hong Kong, Roma.

259
La ciutat com un ecosistema humá

1.Per què deim que la ciutat és com un ecosistema urbá?
Per que de vegades es compara amb un organisme viu, que neix, creix i evoluciona.

2.Saps d'on ve l'aigua que es consumeix al teu municipi?
Ve desde Palma a través de la font de Vila o el Panta i alt del pou de Calviá que recull aigua davall muntanya

4.Què es pot fer per reduir el flux diari de persones que es desplacen fora de les ciutats?
Fer teletraball , fer el treball desde casa.


260
5.Estructura del sistema urbà espanyol

1.Dels municipis espanyols en aquesta taula , quin és el més poblat?
El municipi de Madrid amb 2.847.840 h.

2.Quina ciutat té una àrea metropolitana més gran?
La metropolitana de Madrid 4.531.377h en 1,941,9km2

261

1.Què anomenam jerarquia urbana?Quin és el model de jerarquia urbana que hi ha a Espanya?
La jerarquia és un sistema d'ordenació de les ciutats d'un territori d'acord amb la població que tenen i amb les funcions urbanes que fan.
Metròpolis;Nacional, regional, subregional, capitals comarcals.

3.Quines metròpolis espanyoles estan integrades dins d'una xarxa urbana mundial?Sabries dir per què?
Metròpolis nacionals......(Madrid, Barcelona , etc)
Perque són les grans ciutats d'espanya.

4.Esmenta quatre grans metròpolis regionals espanyoles.
València, Sevilla, Saragossa i Màlaga.

5.Quin eix de desenvolupament urbà concentra un nombre més gran de les principals?
L'eix mediterrani.....(Barcelona, València)

263
6.Les ciutats de les Illes Balears

Sintetitza

1.Quin fet ha estat decisiu pel desenvolupament urbà a les Balears?
Per la força atracció de les zones turístiques situades principalment al litoral.

2.Quin percentatge de població urbana hi ha a les illes?
+300.000 h

3.Són iguals els sistemes urbans de cada illa?Per què?
No,perque n'hi ha de bipolars o només d'un.

Principals nuclis de poblament de les Illes Balears

1.Quines són les ciutats més poblades de les Illles Balears? I de cada illa?
a.Palma de Mallorca
b.Menorca; Maó i Ciutadella Eivissa; Eivissa

Creixement urbà de Palma

1.Quina forma té l'estructura urbana actual de Palma?Quines caraceristiques té el casc antic?Identifiques qualque zona d'eixample?
a.Reticular
b.És petit

2.Quins edificis d'interès surten al plànol?Creus que hi ha moltes zones verdes?Et sembla que n'hi ha prou?
a.1.Port- 2.Sa Llonja -3.Ajuntament- 4.Catedral- 5.Palau de l'Almudaina- 6.Convent de la Concepció- 7.Banys arabs- 8.Convent de San Francesc.
b.Si
c.Si


264

Practica

1.Quins criteris es fan servir per definir una ciutat?
El nombre d'habitants, l'activitat econòmica, la forma o morfologia urbana, i l'estil de vida.

2.Quines són les funcions urbanes més generalitzades?
Funció politicomilitar, funció comercial i financera, funció industrial, funció cultural i turística, funció residencial i convivencial.

3.Quins tres tipus de plans urbans hi ha?
Amb quines zones de la ciutat corresponen?
Plans irregulars, plans radiocentrics i plans reticulars

4.Per quines etapes ha passat el creixement urbà al llarg del temps?
Etapa preindustrial, industrial , postindustrial

5.Quina jerarquia de ciutats reconeix el sistema urbà espanyol?
Metròpolis nacionals , Metròpolis regionals , Metròpolis subregionals.

6.Quins problemes plantegen les grans ciutats?
Qué els carrers són estrets, molta gent en el carrer.