domingo, 10 de enero de 2021
sábado, 7 de diciembre de 2013
Playstation 4
Playstation 4
Sony, ha vendido más de 2,1 millones de PS4 en todo el mundo desde su lanzamiento el dia 15 de Noviembre de 2013 en Centro América y Canadá hasta y 29 de Noviembre, hasta el dia 3 de Noviembre de 2013.
Han habido varios fallos en el sistema desde que salió pero todo se solucionó.Incluyendo el cierre de PSN por 1 día y por el reseteo de las contraseñas por precaución por parte del equipo de seguridad.
El mando Dualshock 4 tiene varias novedades, como el botón 'Share' que se ha utilizado para hacer 6,5 millones de capturas de pantalla en esos 15 días, el único fallo que tiene es no poder compartir en Youtube. Por el panel táctil a la gente no le acaba de convencer y la luz es ignorada por la mayoría pero ayuda a saber la posición del jugador con la cámara.
La cámara 'playstation eye' contiene dos cámaras de alta sensibilidad y cuatro micrófonos que detectan la voz y su punto de origen para colocarlo en la pantalla, ahora mismo hay una aplicación, 'The playroom' donde la cámara te pone en la pantalla con 'muñequitos'.
Los juegos más comprados para esta consola son Call of Duty: Ghosts, Knack, Battlefield 4 , Fifa 14 y Killzone. Para jugar en multijugador online se requiere la suscripción a playstation plus.
Para estimular las ventas de PS Vita se está haciendo un pack de PS4 y PS Vita , provocando que PS Vita mejore la calidad de juego.
La calidad gráfica, la memoria personalizada y sus procesadores son diez veces más potentes que los de PlayStation®3.
Hay rivalidad entre la nueva consola XBox One y la PS4, la Xbox One son 499€ que incluye la consola, el mando y la cámara, mientras que la PS4 cuesta 399€ pero solo tiene la consola y el mando. Las especificaciones de cada una son similares pero hay algunas marcas que solo sacarán juegos para una consola.
Fuentes:
Trabajo CCSS Individual 4ºESO
Batalla de Stalingrado
La batalla de Stalingrado fue un enfrentamiento bélico entre la Unión Soviética, el Ejército Rojo y la Alemania Nazi por controlar la ciudad soviética de Stalingrado, entre el 23 de agosto de 1942 y el 2 de febrero de 1943.
Con la llegada del ejército alemán en mitad de la operación ''barbarroja'', la invasión de Rusia. Los soviéticos al principio tenían 187.000 soldados y los alemanes 270.000, en el desarrollo de la batalla a finales de 1941 y a principios de 1942 los soviéticos tenían 2.500.000 de hombres y los Nazis eran 1.040.000 que la mayoría murió a causa del frío y las enfermedades del duro invierno ruso. En la batalla se produjeron más de dos millones de bajas entre los soldados de ambos bandos y civiles soviéticos, considerada la más sangrienta de la historia de la humanidad.
A finales de 1941 se produjo una contraofensiva soviética contra los Nazis que provocó la rendición del sexto ejército alemán en el frente oriental.
Los Nazis para capturar los pozos petrolíferos del Caúcaso montó una ofensiva denominada Operación Azul que empezó en el verano de 1942. Se enviaron bombarderos que redujeron la ciudad a escombros y el equipo terrestre iban tomando la ciudad pero un último grupo de defensores en el río Volga no fue derrotado lo que causó la derrota de los Nazis gracias a factores como el frío, el hambre y los continuos ataques soviéticos.
Las fuerzas alemanas no eran suficientemente poderosas en logística de abastecimiento como para tener una ofensiva en un frente que se extendía desde el mar Negro hasta el océano Ártico. A causa de la derrota en la batalla de Kursk los oficiales se convencieron de que Hitler los llevaba al fracaso. Stalingrado recibió el título a la Ciudad Heroica porque fue la batalla que decidió si los Nazis seguirían invadiendo el mundo y gracias a ellos se paró.
 |
|
|
Fuentes:
http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Stalingrado
http://prezi.com/fk5psxgkjgnh/la-batalla-de-stalingrado/
http://es.wikipedia.org/wiki/Fall_Blau
Trabajo Sociales 4ºESO Colectivo
Campaña del Pacífico (1941-1945)
La campaña del Pacífico fué parte de la segunda guerra mundial. Empezó el 7 de diciembre de 1941 con el ataque a Pearl Harbor por parte del imperio japonés, en Hawái, y acabó con las bombas atómicas sobre Hiroshima y Nagasaki.
Mapa de todas las batallas en el Pacífico desde 1942 hasta 1945.
La Guerra del Pacífico comenzó en 1937, la segunda guerra sino-japonesa. Se dice que fué el principio de la segunda guerra mundial en Asia, duró ocho años, entre el 1937 y 1945.
En 1937 Japón se expandía por China, ocupando la Indochina, colonia francesa, para acabar en China. Reino Unido y Estados Unidos respondieron a este ataque cortándole el suministro económico. Japón atacó a varios territorios conquistados y controlados por Estados Unidos, Reino Unido, Tailandia y Holanda en diciembre de 1941, entre ellas Pearl Harbor, el 7 de diciembre.
Fotografía aérea de Pearl Harbor después del ataque
El ataque debilitó a la armada estadounidense del Pacífico, el Imperio japonés conquistó Filipinas, Malasia, Birmania, las Indias Orientales Holandesas, Hong Kong y avanzó emprendiendo una ofensiva al Océano Índico en 1942. A causa de las derrotas en la batalla del Mar del Coral y la batalla de Midway se detuvieron por resultados desastrosos.
Fotografía aérea de la batalla de Midway.
Los estadounidenses avanzaron por el Pacífico provocando una gran guerra naval, la batalla del Mar de las Filipinas, donde los nipones sufrieron grandes pérdidas en la Armada que se disiparían en la batalla del Golfo de Leyte.
Los aliados habían recuperado varias islas en 1945, y parte de Japón, Iwo Jima.
Iwo Jima, desde el 19 de febrero al 26 de marzo de 1945, fué una de las batallas más sangrientas de la segunda guerra mundial.
En agosto de 1945 se soltaron dos grandes bombas atómicas causando la rendición incondicional de Japón el 15 de agosto de 1945, la de Hiroshima, la “Little Boy” de uranio lanzada desde el B-29 “Enola Gay” el 6 de agosto de 1945; y en Nagasaki, tres días después, el 9 de agosto, la “Fat Boy” de plutonio desde el B-29 “Bock’s Car”.
Las tropas americanas ocuparon el territorio reduciendo la extensión territorial del imperio japonés. Convirtiendo a Estados Unidos en la primera potencia del Pacífico.
.jpg) |
B-29
''Little Boy''
|
''Fat Boy''
Fuentes:
Marcos Alfaro Wells
Joaquín Llompart Cruz
Jordan Delgado Podsiadlo
4º A ESO
IES Son Ferrer
Asignatura de Ciencias Sociales
miércoles, 13 de junio de 2012
La pintura italiana del renaixement
La pintura italiana del renaixement
.jpg)
Que és el Renaixement?
——El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió
cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els
ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El
terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides
de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte
no rep una àmplia interpretació historicoartístic.
La tela
La pintura sobre tela és la més comuna per pintar a l'oli. Antigament, la pintura a l'oli es realitzava sobre una planxa de fusta, i no sempre es posava roba. A finals del segle XV, a Venècia, es va introduir l'ús de la tela muntada damunt d'un bastiment. Altres suports que s'han fet servir al llarg del temps són els murs, les taules o les veladures. Les teles eren de lli i de cànem, ja que el cotó és excessivament porós i sensible a la humitat, i la seda tendeix a trencar-se ia polvorizarse amb les accions dels olis. L'elecció del tipus de textura de la tela va molt lligat al resultat que es vol obtenir: la trama pot ser freda i compacta, o gruixuda i més marcada. O també, com a Venècia, d'espigues, per accentuar així el seu aspecte granular. La tela, degudament preparada perquè se li s'adaptin bé les capes de pintura, es disposen en un bastidor de fusta compost per elements mòbils encaixats en forma d'angle recte, amb un fins llistons de fusta que permeten corregir les eventuals arrugues de la tela.
La perspectiva
geomètrica
—La perspectiva és
l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional
per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una
sensació de profunditat. És, també, la il·lusió visual que, percebuda per
l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a
distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la
profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com
els apreciem a simple vista.
L’oli
—La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli
o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts
dissolts en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la
tela s'han de preparar previament. És el procediment més
usat des del segle XV fins l'actualitat.
—El suport de lli o cànem en un bastidor de fusta va
començar a ser usat a Venècia a les darreries del segle XV. L'ús del suport de
tela va assolir el seu màxim apogeu a l'època de l'impressionisme (al segle XIX), als
quals els resultava pràctic un suport lleuger i fàcil de transportar per a
pintar paisatges exteriors a l'aire lliure i poder captar la llum del moment en
viu.
L’area
La idea que l'àrea és la mesura que proporciona la mida de
la regió dins d'una figura geomètrica prové de l'antiguitat. A l'Antic Egipte,
després de la crescuda anual del riu Nil inundant els camps, sorgeix la
necessitat de calcular l'àrea de cada parcel·la agrícola per restablir els seus
límits; per a solucionar això, els egipcis van inventar la geometria, segons
herodot.
El mètode de calcular l'àrea d'un polígon com a suma
d'àrees triangulars és un mètode que va ser proposat per primera vegada pel
savi grec Antif,ò cap a l'any 430 aC.
Trobar l'àrea d'una figura corba comporta més dificultat; el mètode d'exhaustió
consisteix en inscriure i circumscriure polígons a la figura geomètrica,
augmentar el nombre de costats d'aquests polígons i trobar l'àrea buscada. Amb
aquest mètode, Eudoxe de Cnidos va aconseguir trobar la
fórmula per a calcular l'àrea d'un cercle. Aquest sistema va ser utilitzat més
tard per Arquimedes per a resoldre altres problemes similars
La pintura del Quattrocento
—El Quattrocento (paraula italiana que en significa quatre-cents) és un dels períodes
més importants del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el segle
XV, i és la primera fase
del moviment conegut com Renaixement.
—Així s'anomena també Primer Renaixement, o Renaixement
primerenc o Baix
Renaixement, i
s'ubica a Itàlia -encara que es parla també d'un Renaixement Nòrdic, però el
Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i
conceptuals molt diferents del "Quattrocento".
Exemples
—Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai anomenat Masaccio (San Giovanni in
Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre de 1401 - Roma,
tardor de 1428) va ser un pintor italià del Quattrocento. Tot i la brevetat de
la seva vida, la seva obra va tenir una importància decisiva en la història de
la pintura: generalment es considera que va ser el primer a aplicar a la
pintura les lleis de la perspectiva científica, desenvolupades per Brunelleschi
Donato di Niccolò
—Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466)
va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement. Ensems
amb Leon Battista Alberti, Filippo
Brunelleschi i Masaccio, són considerats els principals creadors de l'estil
renaixentista. Donatello va destacar per la seva
força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels
relleus, camp en el qual va aconseguir representar l'obra amb una gran
profunditat dintre d'un pla molt simple, tècnica que s'anomenà stiacciato, és a dir, relleu pla o
aplatat.
La pintura del
Cinquecento
La pintura del Cinquecento suposa el cim del Renaixement italià. Es va desenvolupar,com el nom indica, en la Itàlia del segle XVI, però no abasta tota la pintura d'aquest segle, sinó només la del primer terç, ja que el classicisme i l'equilibri propis d'aquest Alt Renaixement desapareixen a partir de la dècada dels vint. Per al període 1520-1600 es prefereix usar el terme de Pintura manierista. Representen la cimera del renaixementtres mestres de l'escola florentina que, tanmateix, destacaran pels seus treballs en altres ciutats, especialment Roma: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti i RafaelSanzio.
Artistes del Cinquecento
Leonardo da Vinci
—
·Nom complet:
Leonardo di ser Piero da Vinci
Naixement 15 de abril de 1452,Anchiano, Toscana, República de
Florencia.
Qui era Leonardo da Vinci
Fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a
la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor,
arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers
treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a
Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys
de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt
avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el
submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a
ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements
del seu temps.
Michelangelo
Buonarroti
Nom de naixement: Michelangelo di Lodovico Buonarroti
Simoni
.
Caprese, 6 de març de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564
.
Michelangelo
Buonarroti
El 1492, després de la mort de Llorenç el Magnífic, Miquel
Àngel va marxar de Florència i va romandre durant un temps a Bolonya, on va
esculpir diverses obres que palesen la influència de Jacopo della Quercia. Però
l'any 1496 és quan decideix partir cap a Roma, ciutat que l'havia de veure
triomfar; allà va iniciar una dècada d'una activitat artística molt intensa,
després de la qual, amb trenta anys, se'l va acreditar com un artista
capdavanter. Als vint-i-tres anys va esculpir la Pietà del Vaticà, després del Bacus del Bargello (1496), i posteriorment
va fer el Tondo Pitti. De la mateixa època són el cartó de La
batalla de Cascina,
actualment perdut, pintat per la Senyoria de Florència, i el David, obra cabdal de
l'escultura, d'una gran complexitat per l'escassa amplària de la peça de
marbre, que va ser col·locat davant del palau de l'Ajuntament de Florència i es
va convertir en l'expressió dels suprems ideals cívics del Renaixement.
L’escola de
Venècia
La pintura veneciana (o escola veneciana de pintura) és el conjunt dels corrents pictòrics que es van desenvolupar a l'àrea de la República de
Venècia i que després es van difondre per tot Europa. El món acadèmic data el naixement oficial de la pintura
veneciana el s. XIV. Fou en aquell període quan s'ha de situar el trencament artístic amb la tradició bizantina.
L'escola veneciana va ser un conjunt de moviments artístics, essencialment pictòrics però també musicals. En el món de la pintura, els principals representants són Vittore Carpaccio, els germans Vivarini i Bellini, i també Ticià, Tintoretto, Giorgione, Jacopo Bassano, Paolo Veronese, Gianbattista Tiepolo i Canaletto.
Fonts
Viquipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Suscribirse a:
Entradas (Atom)